En els primers anys de la transició la dreta més
espanyolista valenciana va promoure un conflicte artificial sobre els signes
d'identitat valencians. Eren els anys en què per tal d'impedir la recuperació
dels nostres drets com a poble no es va dubtar a esperonar a uns valencians
contra altres, a uns els titllaven de catalanistes, mentre que altres eren
acusats de “botiflers” segons s'identificaren amb la recuperació dels nostres
signes d'identitat i l'exigència del nostre estatut d'autonomia o
s'identificaren de deixar les coses com estaven i continuar sent “fidels” a
Espanya. En el fons la polèmica estava destinada a frenar des del govern
central en mans de l'extinta UCD els desitjos de comptar amb un estatut
d'autonomia amb amplis continguts. Era la batalla per aconseguir que el nostre
estatut es desenvolupara per la via de l'article 143 de la Constitució (via
lenta) o per la via del 151(via ràpida). Un cert èxit va tindre la campanya de
la dreta perquè el nostre estatut es va
resoldre per la via lenta i només quatre autonomies ho van fer per la del 151,
Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia. Amb Joan Lerma com a primer President
de la Generalitat es va aconseguir el nostre Estatut d'Autonomia i la batalla
per signes d'identitat perd força, al definir-se per ampli consens els
principals elements de discòrdia, la nostra bandera i la nostra llengua.
Entre moltes altres coses el nou estatut definia que en la nostra comunitat
autònoma existien dues llengües oficials, el valencià i el castellà, i com el
valencià havia sigut perseguit durant quaranta anys per la dictadura franquista
era lògic que els poders públics valencians decidiren recuperar el valencià, protegint-lo,
potenciant-lo i promovent-lo per al seu coneixement entre la població, per això
les Corts Valencianes van aprovar la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià.
Durant els vint anys de govern del Partit Popular a la nostra comunitat no
s'ha avançat ni un àpex en la defensa i ús del valencià, afortunadament no
s'han atrevit a derogar el marc legislatiu que defenia la llengua dels
valencians, però ara amb un govern progressista i valencianista dirigit per
Ximo Puig ha arribat el moment de recuperar gradualment el temps perdut.
Justament ara, quan s'aborda la necessària reforma de la Llei de gestió i
ordenació de la funció pública valenciana pareix que és el moment idoni perquè
assumptes com el dret a que qualsevol ciutadà puga dirigir-se a la seua
administració en la llengua valenciana i ser atès en la mateixa ja cal que es regule d'una manera definitiva.
Per a nosaltres la FeSP de la UGT, hi és el moment. Ara bé, del que es
tracta és de concretar com es regula el dret a l'ús del valencià en
l'administració autonòmica, i no de reobrir ferides i batalles entre
valencians. Les empleades i empleats
públics valencians han de rebre per part del govern la formació necessària
perquè cap ciutadà es trobe discriminat per raons de l'ús de la seua llengua.
Les persones que accedisquen novament a l'administració hauran
d'acreditar la seua competència lingüística
en valencià, i si no posseeixen tal acreditació s’han de comprometre que en un
termini prudencial l'adquiriran una vegada prenguen possessió de la seua plaça.
Eixa ens sembla la posició més lògica, i segons el nostre parer la que
impedirà la reobertura de batalles estèrils que només perjudicaran la nostra
llengua i als que legítimament es vulguen dirigir a la seua administració en la
seua llengua materna.
Ver en levante emv
Ver en levante emv
No hay comentarios:
Publicar un comentario